La coordinadora de la tertúlia Espai Ateneu, Mina Pedrós, després de saludar alsnous assitents, va donar la paraula a Pere Bonnín, qui inesperadament va demanar un fortaplaudidment per a Mina i el seu marit Magí Lardíes, els quals celebraven el primer SantValentí del seu matrimoni. L’excel·lent novel·la de Francesc Valls-Calçada destaca, segons Bonnín, per l’estildepurat, el riquíssim lèxic català i la profunda reflexió que suscita. Talment el salt d’una puça, la narració bota del segle I al segle XX, recula al segle XIV, avança als segle XIX i ens porta de la mà per mig món cavalcant amb cavallets de fira per cims i esvorancs devivències i sensacions que el lector comparteix amb els protagonistes.
El fil argumental, amés de les aventures del protagonista, el barceloní Aleix Puig i Piqué, alias Alessandro delle Pulci, consisteix en l’obsessió de la societat catòlica secreta Intra Tenebras per aconseguir l’anell-segell del rei Salomó, que dóna poder i felicitat a qui el posseeix,d’acord amb l’antic i estrany llibre Els enigmes del rei savi. Tal vegada sense fer-ne comptes, amb El domador de puces (Ed. Arola, Tarragona 2011) Francesc Valls-Calçada ha obert nombrosos interrogants teològics, comentà Pere Bonnín, qui cità com exemple la legitimitat de Jesús com a rei dels jueus ( Rex Judeorum ) i Messies o Salvador d’Israel. Per intervenció del contertulià Ricard Boya, va sorgir també la qüestió de si Déu va crear l’ésser humà o l’ésser humà va crear Déu, un concepte que inclou tot allò desconegut, l’ Inconnu , i que minva a mida que la ciència va revelant elsmisteris de la natura. De tota manera, va dir Bonnín, el Regne de Déu encara gaudeix d’enorme sobirania, perquè cada descobriment humà presenta els propis enigmes i l’evolució de la intel·ligència humana roman a anys llum d’entendre cada detall delmicrocosmos i del macrocosmos, capacitat que atribuim a la intel·ligència divina. El nou contertulià Carles Cortès, xiquet de Valls, qui farà de guia en l’excursió del’Espai Ateneu a Valls, va explicar amb un llenguatge robust i planer les sensacions de pertànyer a una colla de castellers i aconseguir coronar el castell. Ens va fer viure la solidaritat de cada membre de la colla que, tot i estant rebentat, aguanta el dolor que s’apaivaga pel fet de compartir-lo amb els companys i culminar la tasca. Aleshores en Pere Bonnín li va comentar que no entenia com un poble capaç de fer aquest esforç encara no hagi pogut assolir la independència. En Carles Cortès va respondre amb una sentencia que és tota una lliçó política: tot depèn del cap de colla. La independència s’aconseguirà quan sorgeixi un cap de colla capaç d’aglutinar esforços per aixecar el castell. No és tasca de botiflers ni de mitges tintes. L’animada conversa es va perllongar fins a mitja tarda.