El caliu de la memòria

Per Pere Bonnín.
Permeteu-me que escrigui aquestes línies en l’idioma dels meus avantpassats, torturats i cremats vius per fer exactament d’amagat allò que ensenyava el rabí Jesús de Natzaret: “Els mestres de la Llei i els fariseus s’han assegut a la càtedra de Moisès. Feu i observeu tot allò que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit.” (Mateu 23, 1-5)

 

Naturalment hi ha hagut excepcions. Jesús en fou una. Morí en l’instrument d’execució romana per defensar, davant l’invasor imperial i els seus coŀlaboracionistes jueus, la doctrina prístina dels avantpassats. Rafael Valls en fou una altra. Morí cremat viu per practicar i ensenyar la doctrina que els mestres de la Llei i els fariseus, com el mateix Jesús, havien tramès al poble.

Roma es prengué al peu de la lletra el lema Delenda est Carthago (Cartago ha de ser destruïda). No li bastà amb conquerir els territoris fenici-púnics, sinó que s’apropià dels seus déus i de les seves doctrines tergiversant-les a la seva conveniència. Per tal d’unificar els territoris, creà una religió de l’Imperi amb una barreja de judaisme messiànic, mitraisme i politeisme. Tergiversà fins a tal punt la Llei, que inventà un nou testament i acusà els practicants de la Llei d’haver matat el seu Déu immortal, enfonsant-se en el fang de l’aberrant contradicció.

Però Roma i tots els antisemites que heretaren el lema de destruir Cartago i l’esperit semític que Cartago simbolitzava no aconseguiren exterminar el grupet que, malgrat totes les persecucions, ha romàs fidel a l’obediència pràctica de la Llei. És una minoria, certament, i una minoria emprenyadora, perquè manté el llum encès quan tothom està a les fosques. Caparruda, està disposada a morir abans d’apagar-lo, com va succeir a Mallorca el 1391 i el 1691. Només per això, ja es mereix l’homenatge de totes les persones que estimen la llibertat i respecten doctrines i identitats.

El president de les Illes Balears, Francesc Antich, m’ha convidat el 5 de maig a un acte al Consolat de Mar en “memòria de les trenta-tres darreres víctimes, conversos judaïtzants, dels actes de fe (6 de maig de 1691)” No tenc el do de la ubiqüitat i lamentablement serà constatable la meva absència física. Però els impulsors i coŀlaboradors de rendir justícia i honrar la valentia d’aquells mallorquins víctimes del fanatisme religiós, hàbilment manejat per interessos no gens divins, saben que la meva ànima estarà amb ells.

En nom de les víctimes i dels seus descendents –jo en sóc un– maltractats i denigrats durant més de tres segles per un delicte inventat i que ni tan sols havien comès (la meva família està plena de capellans i monges), vull agrair el gest al Govern Balear i a les entitats promotores de l’acte: Llegat Jueu, Tarbut Mallorca, Memòria del Carrer, Shavei Israel, Institut de Relacions Culturals Balears-Israel i Comunitat Jueva de les Illes Balears. A tots ells voldria dir-los que no estan fent un acte de reparació religiosa, ètnica o cultural, sinó de simple dignitat humana.

Amb la horrible història que ens aclapara, hauria d’haver arribat l’hora en què la humanitat es desempallegui de qualsevol tirania, que comença oprimint i denigrant les minories per acabar subjectant i espoliant les majories.

L’Església catòlica, fidel continuadora de l’Imperi fins i tot amb l’idioma, davant les conseqüències de l’antisemitisme cristià que desembocaren en l’Holocaust, s’aturà a reflexionar. Devem al papa Joan XXIII la convocatòria del Concili Vaticà II, que exculpà els jueus de l’absurda acusació d’haver matat al Déu immortal. Malauradament, el Papa més celebrat pels cristians i no cristians sembla oblidat per l’actual cúria vaticana, que prepara la canonització d’altres papes que congeniaren amb els tirans. Vull retre aquí el testimoni de la meva estima i admiració al Papa bo, Angelo Giuseppe Roncalli, i a tots aquells cristians, clergues o no, capaços de reconèixer l’error.

Pere Bonnin
Publicat a Ultima Hora Ibiza. 6 de maig de 2011.