CASTELLDEFELS

Rebeca i l'administrador

Poema escrito por Pere Bonnin.

(Gen. 24: 11-66)

Déu te doni bon matí,
poncella etxeravida,
de ta gerra aigua beguí
i encisat perdo la vida.

Ara corres cap al pou
a treure aigua pels camells,
l’aire estén els teus cabells
i l’amor em posa el jou.

Esvelta com la palmera,
generosa i amatent,
quin jovençà tot ardent
no t’aniria al darrera?

–De qui ets filla, dolça nina?
D’Abraham siguis honrada
i del seu fill estimada,
per Isaac cerco fadrina.

Jo sóc l’administrador
que he vingut de terra estranya
car mon noble i ric senyor
a son fill vol dar companya.

–Batuel es diu el meu pare
i Milca la meva mare.
Per situar-vos millor,
el meu avi és Nahor.

–Beneïda siguis, nina,
llepolia, dolç confit,
Isaac tindrà el delit
de fer-te la seva aimia!

–Si volguessiu reposar
a ca nostra tenim lloc
i asseguts arran del foc
m’ho podríeu explicar.

–No puc donar-te el seu cor,
mes pren l’anell i polseres
que ell t’envia mentre esperes
conèixer el teu tresor.

Rebeca tota astorada
a casa se’n va corrents
reuneix tots els parents
que intrigats fan rotllada.

Allí l’administrador
els va contar fil per randa
tota la seva corranda
i l’èxit de la missió.

–Diguès, bella pitxorina,
si voldries venir amb mi
per casar-te amb un fadrí
que, n’estic segur, t’estima.

Seràs mare d’Israel,
un poble a Déu fidel
i per això malaït,
envejat i perseguit.

Dels seus fills faran matança
amb voluntat d’extermini,
però després del martiri
ressorgirà amb gaubança.

Car Déu vol que Israel
sigui el poble escollit
que dóni al món delit
i li assacïi l’anhel.

Pere Bonnín
Castelldefels 05/05/2007