CASTELLDEFELS

Espanya canta al món

Per Pere Bonnín.
El jueus bandejats l’any 1492 pels Reis Catòlics, perquè com els catalans actuals no cabien dins l’estreta cotilla constitucional, s’arreplegaren en comunitats disperses arreu del món i constituïren la base econòmica de l’Imperi Turc, del Renaixement italià, dels l’imperis holandès i britànic. A més, foren decisius en la independència dels Estats Units. S’endugueren cançons i romances de terres ibèriques, que cantaren a l'exili adaptant-les a la música del lloc d’acollida o creant la pròpia melodia.

La musicòloga canadenca Judit R. Cohen i la seva filla Tamar Ilana en varen donar una mostra al Monestir de Pedralbes de Barcelona. La sala del concert, antic refectori de les monges clarisses, estava plena. Gran part del públic eren nord-americans que feien el recorregut de Sefarad i l’endemà visitarien el Call de Girona. El contingut d’algunes cançons es repeteix en judeoespanyol, català, francès, turc, àrab, anglès, búlgar, jiddisch, etc. Això revela el fil cultural que unia –uneix– els espanyols de religió jueva, per lluny que fos el cau on recalaren per refer la vida després de ser foragitats de ca seva i haver-los robat, per llei, tots els béns. Del 1948 ençà, bona part dels descendents d’aquest espanyols han estat foragitats dels països islàmics que els havien acollit. Aquests refugiats oblidats per l’ONU integren l’actual població d’Israel.

18.07.2010. Publicat a Ultima Hora