GAVÀ

Principals comunitats jueves a la Xina

Per Moisés Stanckowich [Tarbut Gavà]
Els jueus són un poble que a causa de les persecucions que ha patit al llarg de la història s’ha dispersat per tot el món, i per això a ningú no li ha d’extranyar que a la Xina hi hagi hagut importants assentaments. La Xina se sent orgullosa d’haver estat l’únic país de l’Extrem Orient on els jueus hi han viscut durant més de 1.000 anys. Cal distingir, com assenyalen els experts xinesos, entre la presència de jueus a la Xina premoderna (abans del 1840) i a la Xina moderna (després del 1840). Els primers van esdevenir part de la societat xinesa mentre que els segons van romandre sempre com a estrangers.

 

I al començament del s. VIII (a l’època de la Dinastia Tang) ja hi ha presència hebrea documentada, concretament a la ciutat-oasi de Dandan Oilik, al desert del Taklamakan, a l’actual regió autònoma de Xinjiang, al nord-oest de la Xina. A partir d’aquesta data, i a manera d’inventari, podríem dir que els jueus s’han establert, principalment, en les següents ciutats: Kaifeng, Hangzhou, Ningbo, Yangzhou, Ningxia, Xangai, Harbin, Hailar, Hengdaohezi, Qiqihar, Manzhouli, Mukden, Tianjin, Hong Kong i Taiwan. En aquest article faré una breu presentació de les comunitats jueves més rellevants, que són, cronològicament, les de Kaifeng, Xangai, Harbin i Tianjin.


Kaifeng

Fa mil anys, Kaifeng (a l’actual província de Henan), era la capital de l’imperi xinès, el més poderós i avançat de la seva època. L’arribada de jueus a aquesta ciutat s’ha establert al s. XI i, segons l’arqueologia, sembla ser que es tractava de jueus perses, mercaders, que van establir una base permanent a Kaifeng, ciutat que, després, es va convertir en casa seva durant poc més de vuit-cents anys.  Val a dir que l’existència de jueus a la Xina va ser desconeguda fins que el missioner catòlic jesuïta, Mateo Ricci, va coincidir amb un jueu d’aquella comunitat a principis del s. XVII. A Kaifeng, i malgrat l’aïllament respecte de la resta de diàspora, els jueus van conservar durant segles tradicions i costums fins que al s.XVII es van començar a assimilar. Els matrimonis mixtos amb les ètnies hui, han i manxú van augmentar i ja al 1854, amb la destrucció de la sinagoga a causa de la crescuda del Riu Groc, es va anticipar la desaparició d’aquesta comunitat. No obstant això, actualment, hi ha prop de mil xinesos residents a Kaifeng que asseguren tenir ascendents jueus i que observen el Xabbat i la Caixrut (el conjunt de normes ortodoxes de caire dietètic). Si bé hi ha interès a aprofundir en el coneixement de la tradició jueva, és cert també que molt pocs han mostrat la intenció de fer aliyyà, és a dir, emigrar a Israel per viure plenament la judeïtat. La principal detractora de tot això és la Dra. Xun Zhou, de la School of Oriental and African Studies de Londres, que assegura que la comunitat de Kaifeng no era pas jueva, sinó que est tracta d’una invenció occidental.


Xangai

L’any 1843 la ciutat de Xangai (ciutat i província alhora) s’obre al comerç internacional, i els jueus van començar a establir-s’hi des d’aquell moment. Podem parlar de quatre grans grups de jueus que van emigrar a la ciutat xinesa. Els primers a arribar-hi, entre 1844 i 1920, venien de Bagdad i Bombay per raons bàsicament comercials. Se’ls considera sefardites solament perquè segueixen la litúrgia sefardita però per ser més precisos, caldria anomenar-los “Sefardites-Mizrahim”, perquè els mizrahim són, geogràficament, els que provénen d’Iraq, Síria, Líban, Iemen, Azerbaidjan, Iran, Afganistan, Uzbekistan, Kurdistan, Sudan, Etiòpia i Turquia (en cas dels sefardites turcs ho són doblement: per la litúrgia i els avantpassats). Els segons van ser jueus asquenazites de Rússia i altres nacions de l’est d’Europa. La majoria d’ells fugia dels pogroms i les revolucions que hi hagué a Rússia a principis del s.XX. Els tercers van ser jueus de diferents països europeus sota control nazi que buscaren refugi a Xangai, entre 1937 i 1940.  Els quarts i últims a establir-s’hi van ser jueus asquenazites de Polònia principalment, al 1941, fugint de la guerra. En definitiva, entre 1845 i 1945 més de 40.000 jueus van establir-se a Xangai buscant noves oportunitats de negoci o buscant un lloc segur on començar una nova vida. La gran majoria va emigrar a partir del 1949 encara que des del 2010 torna a haver-hi una comunitat estable, d’entre dues i tres mil persones, amb el rabí Ephraim Bezalel al capdavant.


Harbin

Harbin (a l’actual província de Heilongjiang), com a ciutat moderna, va ser fundada al 1898 quan els enginyers russos la van escollir com a base administrativa i d’operacions de la Companyia Ferroviària de la Xina Oriental, coneguda també com a Companyia Ferroviària de Manxúria. En començar la construcció de la línia, jueus russos es van instal.lar a Harbin (i a altres ciutats de la regió) fugint de les persecucions del zar Nicolau II. En el seu afany de veure els jueus lluny d’ell, el zar va declarar que aquests podrien establir-se en aquestes noves i ben llunyanes ciutats ferroviàries. Això va ser providencial per a la supervivència dels milers i milers de jueus russos que s’hi van instal.lar. Val a dir que Harbin va arribar a tenir 20.000 jueus, la quantitat més gran assolida en cap ciutat de l’Extrem Orient.  Sobre la vida dels jueus a Harbin s’han escrit molts llibres (en castellà i català cap, que jo sàpiga). Jo vaig tenir la sort de viure-hi dos anys (del 2005 al 2007) i puc assegurar (com ja he escrit en diversos articles) que a Harbin l’activitat duta a terme pels jueus establerts va ser més que cabdal en arquitectura, música, teatre, periodisme, sionisme, comerç i finances. L’ocupació japonesa de Manxúria del 1931 i la violència dels antisemites Russos Blancs van marcar el declivi d’aquella comunitat jueva i, alhora, de la mateixa ciutat de Harbin. La fi de la Segona Guerra Mundial i la fundació de la nova Xina de Mao, al 1949, van accelerar l’emigració a altres països. Atesa la importància històrica d’aquesta comunitat, el Govern Municipal de Harbin ha pres la decisió recentement de reconstruir i renovar la Sinagoga Principal i l’antiga escola jueva que hi ha al costat, així com altres edificis emblemàtics del cor històric de la ciutat construïts per l’antiga comunitat.


Tianjin

L’any 1860 Tianjin s’obre com a port comercial internacional i ja, al 1904, es funda l’Associació Hebrea de Tianjin, formada per jueus russos. La comunitat va crèixer força després de la Revolució russa del 1917 i després de l’ocupació japonesa de Manxúria del 1931, que va fer sortir a milers de jueus russos de Harbin. L’activitat principal de la comunitat a Tianjin va ser el comerç, especialment la pelleteria, amb Europa i els Estats Units. Com a Harbin, a Tianjin l’activitat sionista va ser intensa. Des de la fi de la Segona Guerra Mundial i a partir del 1949, quan es funda la Xina de Mao, ja no hi queden jueus, de manera estable, a Tianjin.

 

Article publicat a la revista Dialogal (nº 47, Tardor 2013)